Aproximació a l’art des de les Visites Virtuals

“Amb els diversos mètodes de la seva reproducció tècnica han augmentat tan àmpliament les possibilitats d’exhibició de l’obra d’art (...) i avui, la preponderància absoluta del seu valor expositiu fa d’ella un fet amb funcions noves (...)”.

Walter Benjamin. L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica. 1936.

Walter Benjamin ja al 1936 ens avançava el que podia succeir gràcies a les noves tecnologies aplicades a l’àmbit de l’art. Per ell, l’obra perdia valor artístic, la seva funció cultual, única, irrepetible, en tant que guanyava valor expositiu i s’aproximava a les masses. Avui dia aquestes premonicions de l’estètic alemany ens són ben properes. Podem trobar-nos d’acord o no en les seves afirmacions generals, però, sigui com sigui, les noves tecnologies aplicades a l’àmbit de l’art aproximen les obres a tothom.  

Per a que aquesta aproximació sigui possible fa temps que podem trobar les imatges de les obres d’art a la xarxa. No obstant, en els darrers anys, molts museus d’arreu del món permeten la possibilitat de realitzar visites virtuals dins les seves pàgines web, un avenç que ens endinsa encara més en l’entorn físic de l’obra. 

Per visitar els museus on-line no cal fer llargues cues ni moure’s de casa, únicament necessites un ordinador, connexió a internet, un programa de visualització com el Real One, el Quick o el Windows Media Player  i moltes ganes de conèixer.

Però, què és una visita virtual i què ens pot aportar?

Primerament senyalar que una visita virtual a un museu és un recorregut per les diferents sales de l’edifici mitjançant la visualització de fotografies i panoràmiques en 360º.  No obstant, visites virtuals n’hi ha de molts indrets, no només museus, que poden ser de gran interès per a l’estudi històrico-artístic.

Així doncs, si no s’ha tingut la oportunitat de visitar el Museu del Louvre de París (un  dels més visitats on-line) entre molts d’altres, la visita virtual des de la pròpia pàgina web del museu permet un recorregut per aquests sense la necessitat de moure’s de casa. Trobem un exemple en el següent enllaç: Museu del Louvre. A banda, permet accedir a diferents sales i aproximar-se a quadres, pintures, escultures o fins i tot monuments situats als carrers d’una ciutat per tal de realitzar més proper el seu estudi, o simplement amb un interès merament visual o de curiositat.

És evident que no es tracta d’una visita comparable a les impressions i sensacions que pot suscitar la visita presencial, però ens aproxima a obres que és possible que al llarg de la nostra vida no puguem visitar, a l’hora que permet la preparació de viatges i recorreguts amb antelació o la realització de diferents tipus de treballs si no tenim la proximitat física de l’obra. D’altra banda, destacar, que l’accés és gratuït, sense limitacions de temps ni d’horaris. El museu virtual no té hora d’inici ni de tancament.

Un bon exemple de com seria una visita virtual, el trobem al següent vídeo on explica el funcionament d’un museu o galeria d’art interactiva en 3D.

Abans de centrar-nos en les visites virtuals dels diferents museus que es troben a Catalunya, on centrarem l’exposició, cal destacar que des de  la pàgina web de la Subdirecció General de Museus Estatals, podem accedir a les visites virtuals i exposicions temporals d’alguns dels diferents museus de tot l’estat.

Centrant l’àmbit a Catalunya, no trobem només a la xarxa visites on-line de les diferents sales de museus, sino també de diferents obres situades a l’aire lliure. A continuació trobarem alguns exemples que poden ser de gran utilitat.

Visita Virtual a la Casa-Museu de Salvador Dalí a Portlligat.

Es tracta d’una visita virtual parcial, ja que hi ha moltes sales i objectes de la casa que no apareixen. No obstant, permet fer-nos una idea de com era l’ambient que respiraven Gala i Salvador Dalí en aquest indret del nostre territori. Trobem una vista general de l’exterior de la casa, l’estudi de Salvador Dalí, la sala Groga, la sala Oval, el dormitori de Gala i Dalí, el menjador d’estiu o la piscina.

Cal destacar que alguns dels indrets que podem observar a través d’aquesta visita virtual no es mostren com a imatges en moviment, que podem rotar en 360º, sino que son simples fotografies. Això succeeix, per exemple, pel que fa a l’exterior de la casa. Altres, no obstant, si corresponen amb el que entenem per visita virtual com a recorregut virtual, com poden ser les imatges de la piscina o la sala Oval.

Montserrat Virtual.

Visita on-line des de diferents punts del santuari en imatges de 360º, amb una petita explicació introductòria del punt on ens trobem. Podem observar, per exemple, el Claustre Gòtic, la Plaça de Santa Maria, el mirador de la Plaça, entre molts altres. 

Museu Arqueològic de Catalunya, MAC.

Dins la pàgina web del museu Arqueològic de Catalunya, trobem l’enllaç a diferents visites virtuals de diversos indrets molt importants històricament a la regió de Catalunya.

Entre molts d’altres, trobem una visita virtual amb 24 vistes panoràmiques i diverses restitucions hipotètiques, com indica la pàgina, d’Olèrdola, el primer poblat fortificat d’inicis de l’edat fel ferro, però també amb elements d’època romana, altmedieval, preromànica i romànica.

Museu Comarcal d'Urgell, visita virtual per les diferents sales nobles de Cal Perelló.

Permet realitzar un recorregut virtual en 360º per les diverses sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell, al casal urbà de Cal Perelló.

Es tracta de la casa on habitava una família benestant de terratinents de la Catalunya Occidental que hi va viure des de 1800 fins al 1936.

Com veiem, el ventall és molt ampli i la seva utilitat, diversa. Són molts els vídeos que trobem, d’altra banda, a youtube, i cerquem en castellà. O al següent enllaç si ampliem la recerca en anglès.

De tal manera que no només podem aproximar-nos a l’art cercant a les pàgines web dels diferents museus d’arreu, sinó també amb una simple recerca avançada en un dels portals més coneguts per visualitzar vídeos de tot tipus.

Així doncs, la visita virtual aproxima a l’indret i pot despertar la curiositat de la persona situada rere la pantalla i animar-la a realitzar la visita en directe i amb tots els sentits. Només cal curiositat, una mica de temps i moltes ganes de veure com les noves tecnologies ens duen les obres al nostre escriptori.  

Museu d’Art Modern de Tarragona

Tarragona és una ciutat amb un ampli patrimoni històric, culturalment molt rica i que disposa d'una quantitat important de museus. En aquesta entrada analitzarem els recursos virtuals de la pàgina web del Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). 

 

Aquesta pàgina pot ser consultada en diversos idiomes, l’inicial és el català però s’hi pot accedir en castellà i en anglès. Atorga, així mateix, la localització del museu i la possibilitat de realitzar visites en grup. 

Fent un primer cop d’ull sembla una web de fàcil utilització ja que la seva estructura està ben organitzada. Per començar, si ens endinsem en la secció del “MAMT” ens dóna molta informació sobre la seva història, quan es va fundar, perquè el van crear i on, etc. 

Així, ens assabentem dels seus serveis i de la seva  disponibilitat al públic. Una curiositat és la digitalització d’un  recull anual de premsa  amb notícies del museu i d’una memòria de les activitats que  ens brinda des del 2005. Però sens dubte, el més interesant ho trobem a l’apartat de “Les Col·leccions” on disposem en ordre alfabètic de totes les obres que conté el museu. Les obres fotografiades vénen acompanyades d’una fitxa tècnica, la qual cosa ens permet realitzar consultes en línia que aporten comoditat a l’hora de treballar amb peces del museu. Per finalitzar aquesta secció posa a servei del visitant una documentació digitalitzada per garantir el bon funcionament del museu. 

Podem accedir també a l’apartat “Exposició permanent” on trobem abundant informació sobre els autors i les obres que podrem trobar sempre a les sales del museu. Cal destacar la gran quantitat de fotografies que el museu posa a la nostra disposició de manera virtual en aquest espai. 

D’altra banda, podem tenir accés també a la secció “Exposició temporal” on el museu fa un recull de les exposicions itinerants que han passat per la seva galeria, les que es poden veure en l’actualitat, així com les futures exposicions temporals confirmades.

Retornant a la pàgina inicial, amb un clic al MAMT pedagògic, accedim a un apartat que ens permet conèixer millor les obres del museu. Dóna molta informació sobre les jornades que ha tingut el museu, les seves activitats, les participacions externes, així com un mapa web per tal de que la recerca a la pròpia pàgina web sigui més fàcil. Trobem en aquest apartat una gran varietat d’imatges per il·lustrar les explicacions, així com enllaços a les pàgines de difusió del museu. 

D’aquesta manera trobem un accés al seu Facebook, o a Flickr.

És destacable l’aplicació per als més petits que trobem a “Aprenem jugant” on es pot interactuar amb el Tapís de Miró realitzant diferents jocs i apropant l’art als més petits. 

La pàgina web del MAMT disposa d’un recurs que no totes les webs d’institucions disposen: la “Visita Virtual”. En ella, podem veure totes les instal·lacions en 3D, sense haver d’anar al museu personalment. És un recurs que poc a poc van incorporant els museus d’arreu, però que no sempre trobem. Per exemple, el Museu d’Història de Tarragona o el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,  no disposen d’aquest gran avantatge.

Aquesta aplicació està presentada amb molta simplicitat i permet accedir de manera directa a l’estància on vols anar sense haver de fer el recorregut de tot el museu. Pel que fa a les imatges, destacar que són nítides i donen l’oportunitat de passejar arreu del museu a través de la xarxa. 

I finalment, desprès de tot el recorregut virtual, pots adquirir a través de la botiga en línia diversos souvenirs. 

També cal destacar la participació del museu a les xarxes socials com Facebook o  Twitter. A banda d’aquestes dues conegudes xarxes, disposa també de pàgina a YouTube on es poden penjar vídeos d’art, documentals  o qüestions referents al  museu.

Com veiem, es tracta d’una pàgina molt completa que deixa al visitant interactuar, investigar, i fins i tot compartir, buscar, comentar o comprar fotografies de la seva Galeria Virtual a través del següent enllaç:  http://www.flickr.com/photos/mamtpedagogic/ .  

I sempre, evidentment, si desprès d’aquest recorregut per la pàgina web del Museu d’Art Modern de Tarragona, no has trobat el que buscaves o se t’ha obert la curiositat per veure-ho amb els cinc sentits, sempre pots anar-hi personalment!

Visita a Casa Canals

Una de les pràctiques de l’assignatura de Noves Tecnologies era fer una visita en un museu de la ciutat, en el nostre cas vam escollir la Casa Canals, i n'hem realitzat un anàlisi que aquí detallem: 

La compartimentació de l'espai respon a una casa habitada per una família de l'èlit de Tarragona del segle XVIII transformada actualment en casa-museu. Tot i aquesta limitació, no tan sols fa també com a centre per a concerts per als nois del conservatori, sinó que té un espai al tercer pis destinat a assemblees, compartint la planta amb una exposició de fotografia i una altra de les aquarel·les de Joan Baptista Plana, actualment. Paral·lelament a això, el terrat és emprat, segons vam ser informats, per a convidar una de les comunitats de veïns de Tarragona amb motiu de la contemplació del Concurs de focs artificials a l’estiu.

En conjunt, l'espai, sense més reforma que les dutes a terme per a la preservació de l'edifici front les humitats del sostre, i un aixecament  del terra d'aquesta mateixa, gaudeix d'un caràcter multifuncional sense alterar el testimoni històric d'aquest. La constatació d'això és present a la forma en que queda emmarcada la ruïna de la muralla romana que conforma l'espai de l'entrada al primer pis, salvaguardat per tal de la seva preservació, però exposat a la vista, així com la possibilitat de divisar totes les habitacions de la família Casals, amb el seu mobiliari original, sense més cautela que la limitació al teu espai de moviment (com a visitant) establint camins amb catifes vermelles que ressegueixen tota la instal·lació, i que permeten accés tan als jardins, com al tercer pis i el terrat. 
Com a única contraposició a la sensació de llibertat, ja que respecte a la distribució de l'espai no ens ha quedat cap queixa ni crítica, esmentar que els passadissos secrets que conformen la infraestructura de la construcció, emprats tan abans com ara per a les dones de la neteja i manteniment, no son d'accés al públic, degut a la complicació que comportaria tan en l'itinerari com en el control dels visitants, així com al propi servei de neteja.

Amb tot, les exposicions d'artistes recents, els jardins i terrat a disposició dels curiosos, i la pròpia casa, comporten una visita molt amena, amb facilitats de moviment encara amb l'impediment que suposa per a aquest punt la preservació de l'espai tal com exigeix la seva memòria històrica, sent testimoni de l'adaptabilitat de que és possible un espai creat des de l'Imperi Romà com a muralla, reutilitzat per una de les grans famílies d'aquesta ciutat i, finalment obert al públic i als artistes en favor de la seva principal funció: un bé cultural.

La Casa Canals no té servei de visites guiades, així que si el públic requereix aquest servei ha de contactar prèviament amb l’ajuntament de Tarragona i aquest et posa en contacte amb les empreses de la ciutat que es dediquen a aquesta tasca turística.

Foto de grup amb el guarda/guia

 El personal que ens ha atès a la Casa Canals estava forma per tres persones: la recepcionista, que a més de vendre els tiquets també dóna informació, i dos vigilants. Un d’ells molt amablement ens ha fet la foto davant de l’entrada, abans de començar la visita.

El segon vigilant ens va fer la visita guiada per la casa, voluntàriament, no és la seva feina, però ens ha acompanyat pel recorregut explicant com si fos un guia. Ens ha comentat que ho fa perquè la seva tasca de vigilar és molt avorrida i que no li costa gens comentar el que sap sobre la Casa Canals, coneixements adquirits després de l'escolta repetida i la lectura d'alguns llibres que l'esmenten.

Per altra banda, degut a les retallades, l’horari de visites al públic és només al matí, abans era matí i tarda. També hi han hagut ajustos pel que fa al personal, que pertanyen a l’ajuntament. Als treballadors els poden canviar de lloc: Amfiteatre, Casa Castellarnau, etc., depenen de les necessitats del moment  de l’any.

Aquest vigilant/guia, realment ens va fer la visita enriquidora, ja que les seves explicacions ens van ajudar a conèixer millor la casa, la seva història, els seus antics amos, els Canals- Castellarnau, curiositats sobre ells, la ubicació de la casa damunt de la muralla romana i molts altres detalls de la seva decoració. Sense els comentaris d’aquest vigilant/guia moltes coses ens haurien passat per alt.

El tracta, amb nosaltres, podem dir que ha estat molt bo, estem molt agraïts.

La casa Canals pertany al segle XVIII i fa escassament 30 anys que ja no es troba ocupada. Tota la seva decoració és original exceptuant la llum elèctrica i està formada per elements originals principalment del segle XVIII, alguns del XIX i pocs del XX. 

Al primer pis localitzem una capella amb una claraboia, la qual es troba al segon pis. A continuació hi ha el saló principal que és del 1853 amb dos grans retrats, en un Maria Antonia de Castellarnau i en l’altre el seu marit Joaquim Canals. J. Canals era un senyor amb riqueses, però la dot de Mª Antonia era molt més valuosa. Aquest matrimoni va fer separació de béns i després ella quedà viuda. Seguint pel passadís, que es troba just damunt de la muralla, trobem el saló blau o de les quatre estacions, amb gerros importats de França, el terra d’artesania procedent de València, una làmpara floral de vidre i una fotografia del casament del fill d’aquest matrimoni al 1888-89. Més endavant està el dormitori del marit amb l’escut de la dona a les quatre cantonades de l’habitació i en el capçal del llit també tornem a trobar les inicials de Mª Antonia Castellarnau; també és coneguda com habitació del rei, perquè Carles IV va estar allotjat aquí una temporada durant l’any 1802. L’última persona que hi va viure va ser la nèta, Maria Antonia Canals, que tanca aquesta part de la casa i viu a l’altre costat, on es trobava l’antiga l’habitació de Mª Antonia de Castellarnau i l’habitació del seu fill. Va viure enclaustrada a casa i no es va casar mai. En direcció a l’ala dreta de la casa torna a haver-hi un saló en el qual destaca una petita porta amb un passadís pel servei. al costat d’aquest saló hi ha l’habitació de Mª Antonia Canals, quan es va fer gran va buidar un armari de la seva habitació per reconvertir-lo en un lavabo. Finalment, localitzem el menjador amb vaixelles de la dot de Joaquim Canals amb les seves inicials. Destaca el joc de te de porcellana i or del qual es conserven totes les peces. 

A través del saló principal s’accedeix al jardí que no es troba al nivell del carrer, sinó que està elevat perquè s’hi accedeixi des de la primera planta, això és una mostra del seu gran poder adquisitiu. Sota el jardí es troben les cotxeres i un refugi. Al mig hi ha una font, a la dreta hi ha els safarejos i una escala que puja al terrat. A un costat del terrat s’hi trobava antigament el colomar, a la sala del costat la zona per estendre la roba i les habitacions del servei amb la claraboia de la capella, estem doncs, al segon pis. Degut a la filtració d’humitats, aquest pis es troba en obres. Actualment aquí trobem una exposició de Joan Baptista Plana.

Al tercer pis s’hi disposaven les antigues golfes que ara serveixen per a realitzar exposicions temporals, i en aquest moment trobem l’exposició de fotografies de Lluc Queralt.

Actualment només es pot visitar un 40% de la casa, la resta es troba tancat al públic: cuines, serveis, biblioteca, habitació de l’hereu, etc.

Pel que fa a les Noves Tecnologies, la casa no disposa de cap element interactiu. És una visita a peu, sense interacció tecnològica. Disposa, evidentment, d’un ordinador de sobretaula a on es situa la recepcionista, però al llarg de tot el recorregut, no trobem ni cartells d’aclariment, ni interacció amb cap dels elements de la casa.

Així doncs, la valoració en aquest sentit seria l’únic punt negatiu, tot i que, compensa el bon tracte i la bona atenció que vam rebre per part del vigilant/guia, qui va fer la feina de la interacció i ens va explicar tot el recorregut suplint, d’alguna manera, aquesta mancança. 

El museu està bastant ben conservat , conté molts objectes de valor  i el mobiliari  és tot originari. Podem destacar la complexitat d'estàncies d’un palau del segle XVIII, on actualment s'hi duen a terme diversos actes i funcionalitats.

ARCO a internet

Del 13 al 17 de Febrer es va celebrar a Madrid una nova edició d'ARCO, la fira internacional d'art contemporani. Aquest any compleix 32 anys convertint-se en un esdeveniment que aglutina col•leccionistes, galeristes i professionals de tot el món.

La presència de la fira a la xarxa és notable i es presenta amb moltes possibilitats des de diversos àmbits. A la seva pàgina oficial, hi podem consultar tota la informació necessària. A la plana web hi trobem un complet recull de reportatges de premsa online en castellà, un catàleg de les diferents galeries participants en PDF, també un catàleg d'artistes i un apartat anomenat “Infoaco” que consta de tota la informació de cara al públic visitant. Realment, resulta una pàgina pràctica, intuïtiva i no deixa lloc a dubtes.
 

El portal oficial també serveix de nexe per als altres àmbits virtuals on ARCO és present. Una de les mostres del gran interés de la fira per les possibilitats del món online és la proposta que presenta juntament amb la casa de subhastes Paddle8. Aquest espai virtual ofereix obres d'art i objectes de col•lecció del museus, fundacions i fires més prestigiosos i col•labora amb ARCO oferint més de 1.000 obres presents a la fira per menys de 5.000€, tot de forma exclusivament online.

Una altra de les grans novetats de l'edició d'enguany és l'anomenat Arco Bloggers. Avui en dia els blogs suposen una important eina de difusió de l'art, ja que permet la crítica de forma independent de les grans empreses, per tant ofereix molta llibertat. Arco Bloggers és un espai virtual que aglutina diferents blogs dedicats a la critica de l'art contemporani i tracten temes en relació amb la fira ARCO. El propòsit del projecte és crear un punt de debat sobre l'art del moment a la xarxa.

Tant la fira ARCO com el projecte Arco Blogger tenen el seu espai a les xarxes socials de forma independent. Tant en Twitter com en Facebook, que van ser una eina especialment activa durant els dies de la fira per a enllaçar les pàgines noves que sorgien referent a la fira.

Benvinguts!

A la primera entrada del nostre blog simplement volem donar-vos la benvinguda, presentar-nos i donar a conèixer l’objectiu d’aquest projecte.
Inf.@RT està a càrrec d’un grup de 10 alumnes d’Història i Història de l’Art, de la Universitat Rovira i Virgili, i el seu nom rau en la qüestió principal que ens mou a crear aquest espai, que és convertir-se en una eina útil per tots aquells que vulguin treure el màxim profit de la informació disponible a la xarxa mitjançant l’anàlisi dels recursos virtuals museístics i centres d’art.
Per tant, tot i que molts llegiran “Infart”, hem de dir-vos que a banda de causar impacte, el títol s’ajusta al nostre propòsit ja que està compost per l’abreviatura d’informació (Inf.), l’arrova com a símbol informàtic (@) i la paraula clau que és el nucli d’atenció, ART.
I per últim, només afegir que a continuació, amb les següents entrades, detallarem i analitzarem pàgines web, així com d'altres recursos que poden servir per la recerca d’obres, artistes, estils, èpoques i d'altres informacions. Totes les noves publicacions seran informades mitjançant el nostre twitter, al qual us convidem a seguir.