Visita a Casa Canals

Una de les pràctiques de l’assignatura de Noves Tecnologies era fer una visita en un museu de la ciutat, en el nostre cas vam escollir la Casa Canals, i n'hem realitzat un anàlisi que aquí detallem: 

La compartimentació de l'espai respon a una casa habitada per una família de l'èlit de Tarragona del segle XVIII transformada actualment en casa-museu. Tot i aquesta limitació, no tan sols fa també com a centre per a concerts per als nois del conservatori, sinó que té un espai al tercer pis destinat a assemblees, compartint la planta amb una exposició de fotografia i una altra de les aquarel·les de Joan Baptista Plana, actualment. Paral·lelament a això, el terrat és emprat, segons vam ser informats, per a convidar una de les comunitats de veïns de Tarragona amb motiu de la contemplació del Concurs de focs artificials a l’estiu.

En conjunt, l'espai, sense més reforma que les dutes a terme per a la preservació de l'edifici front les humitats del sostre, i un aixecament  del terra d'aquesta mateixa, gaudeix d'un caràcter multifuncional sense alterar el testimoni històric d'aquest. La constatació d'això és present a la forma en que queda emmarcada la ruïna de la muralla romana que conforma l'espai de l'entrada al primer pis, salvaguardat per tal de la seva preservació, però exposat a la vista, així com la possibilitat de divisar totes les habitacions de la família Casals, amb el seu mobiliari original, sense més cautela que la limitació al teu espai de moviment (com a visitant) establint camins amb catifes vermelles que ressegueixen tota la instal·lació, i que permeten accés tan als jardins, com al tercer pis i el terrat. 
Com a única contraposició a la sensació de llibertat, ja que respecte a la distribució de l'espai no ens ha quedat cap queixa ni crítica, esmentar que els passadissos secrets que conformen la infraestructura de la construcció, emprats tan abans com ara per a les dones de la neteja i manteniment, no son d'accés al públic, degut a la complicació que comportaria tan en l'itinerari com en el control dels visitants, així com al propi servei de neteja.

Amb tot, les exposicions d'artistes recents, els jardins i terrat a disposició dels curiosos, i la pròpia casa, comporten una visita molt amena, amb facilitats de moviment encara amb l'impediment que suposa per a aquest punt la preservació de l'espai tal com exigeix la seva memòria històrica, sent testimoni de l'adaptabilitat de que és possible un espai creat des de l'Imperi Romà com a muralla, reutilitzat per una de les grans famílies d'aquesta ciutat i, finalment obert al públic i als artistes en favor de la seva principal funció: un bé cultural.

La Casa Canals no té servei de visites guiades, així que si el públic requereix aquest servei ha de contactar prèviament amb l’ajuntament de Tarragona i aquest et posa en contacte amb les empreses de la ciutat que es dediquen a aquesta tasca turística.

Foto de grup amb el guarda/guia

 El personal que ens ha atès a la Casa Canals estava forma per tres persones: la recepcionista, que a més de vendre els tiquets també dóna informació, i dos vigilants. Un d’ells molt amablement ens ha fet la foto davant de l’entrada, abans de començar la visita.

El segon vigilant ens va fer la visita guiada per la casa, voluntàriament, no és la seva feina, però ens ha acompanyat pel recorregut explicant com si fos un guia. Ens ha comentat que ho fa perquè la seva tasca de vigilar és molt avorrida i que no li costa gens comentar el que sap sobre la Casa Canals, coneixements adquirits després de l'escolta repetida i la lectura d'alguns llibres que l'esmenten.

Per altra banda, degut a les retallades, l’horari de visites al públic és només al matí, abans era matí i tarda. També hi han hagut ajustos pel que fa al personal, que pertanyen a l’ajuntament. Als treballadors els poden canviar de lloc: Amfiteatre, Casa Castellarnau, etc., depenen de les necessitats del moment  de l’any.

Aquest vigilant/guia, realment ens va fer la visita enriquidora, ja que les seves explicacions ens van ajudar a conèixer millor la casa, la seva història, els seus antics amos, els Canals- Castellarnau, curiositats sobre ells, la ubicació de la casa damunt de la muralla romana i molts altres detalls de la seva decoració. Sense els comentaris d’aquest vigilant/guia moltes coses ens haurien passat per alt.

El tracta, amb nosaltres, podem dir que ha estat molt bo, estem molt agraïts.

La casa Canals pertany al segle XVIII i fa escassament 30 anys que ja no es troba ocupada. Tota la seva decoració és original exceptuant la llum elèctrica i està formada per elements originals principalment del segle XVIII, alguns del XIX i pocs del XX. 

Al primer pis localitzem una capella amb una claraboia, la qual es troba al segon pis. A continuació hi ha el saló principal que és del 1853 amb dos grans retrats, en un Maria Antonia de Castellarnau i en l’altre el seu marit Joaquim Canals. J. Canals era un senyor amb riqueses, però la dot de Mª Antonia era molt més valuosa. Aquest matrimoni va fer separació de béns i després ella quedà viuda. Seguint pel passadís, que es troba just damunt de la muralla, trobem el saló blau o de les quatre estacions, amb gerros importats de França, el terra d’artesania procedent de València, una làmpara floral de vidre i una fotografia del casament del fill d’aquest matrimoni al 1888-89. Més endavant està el dormitori del marit amb l’escut de la dona a les quatre cantonades de l’habitació i en el capçal del llit també tornem a trobar les inicials de Mª Antonia Castellarnau; també és coneguda com habitació del rei, perquè Carles IV va estar allotjat aquí una temporada durant l’any 1802. L’última persona que hi va viure va ser la nèta, Maria Antonia Canals, que tanca aquesta part de la casa i viu a l’altre costat, on es trobava l’antiga l’habitació de Mª Antonia de Castellarnau i l’habitació del seu fill. Va viure enclaustrada a casa i no es va casar mai. En direcció a l’ala dreta de la casa torna a haver-hi un saló en el qual destaca una petita porta amb un passadís pel servei. al costat d’aquest saló hi ha l’habitació de Mª Antonia Canals, quan es va fer gran va buidar un armari de la seva habitació per reconvertir-lo en un lavabo. Finalment, localitzem el menjador amb vaixelles de la dot de Joaquim Canals amb les seves inicials. Destaca el joc de te de porcellana i or del qual es conserven totes les peces. 

A través del saló principal s’accedeix al jardí que no es troba al nivell del carrer, sinó que està elevat perquè s’hi accedeixi des de la primera planta, això és una mostra del seu gran poder adquisitiu. Sota el jardí es troben les cotxeres i un refugi. Al mig hi ha una font, a la dreta hi ha els safarejos i una escala que puja al terrat. A un costat del terrat s’hi trobava antigament el colomar, a la sala del costat la zona per estendre la roba i les habitacions del servei amb la claraboia de la capella, estem doncs, al segon pis. Degut a la filtració d’humitats, aquest pis es troba en obres. Actualment aquí trobem una exposició de Joan Baptista Plana.

Al tercer pis s’hi disposaven les antigues golfes que ara serveixen per a realitzar exposicions temporals, i en aquest moment trobem l’exposició de fotografies de Lluc Queralt.

Actualment només es pot visitar un 40% de la casa, la resta es troba tancat al públic: cuines, serveis, biblioteca, habitació de l’hereu, etc.

Pel que fa a les Noves Tecnologies, la casa no disposa de cap element interactiu. És una visita a peu, sense interacció tecnològica. Disposa, evidentment, d’un ordinador de sobretaula a on es situa la recepcionista, però al llarg de tot el recorregut, no trobem ni cartells d’aclariment, ni interacció amb cap dels elements de la casa.

Així doncs, la valoració en aquest sentit seria l’únic punt negatiu, tot i que, compensa el bon tracte i la bona atenció que vam rebre per part del vigilant/guia, qui va fer la feina de la interacció i ens va explicar tot el recorregut suplint, d’alguna manera, aquesta mancança. 

El museu està bastant ben conservat , conté molts objectes de valor  i el mobiliari  és tot originari. Podem destacar la complexitat d'estàncies d’un palau del segle XVIII, on actualment s'hi duen a terme diversos actes i funcionalitats.