Web oficial del Museu Guggenheim de Bilbao

La web del Museu Guggenheim a Bilbao respon al caràcter harmònic i ordenat del propi museu, obra de Frank Ghery, com s’explica a la pròpia web 

Seguint un ordre d’esquerra a dreta dins la pàgina web, trobem un seguit d’apartats que proporcionen la possibilitat d’una recerca d’informació ben guiada. Iniciem el recorregut virtual per les opcions web d’encàrrecs de guies per a les visites.  En aquest apartat especifica el límit de persones i ens informa de que no hi ha cap idioma en el qual es pugui dur a terme la visita. Inclou, doncs, un servei  d’assistència telefònica per tal de suplir els possibles dèficits de la visita guiada.

D’altra banda, si la nostra recerca es únicament de caràcter acadèmic, trobem a la nostra disposició de forma ordenada els catàlegs de les diferents obres, seguint un eix cronològic. En aquest apartat inclou una breu introducció a la historia de cada obra i a la historia de l’autor, entenent  que l’art contemporani exposat al museu ha de ser analitzat des de tots els seus aspectes. D’aquesta manera, dins del registre, trobem els requisits necessaris per realitzar una major apreciació de les obres i l’autor, a la col·leccció. 

El caracter pràctic , pel que fa a l’aprenentatge, que trobem en aquest apartat es veu limitat per l’indexació cronológica. La datació de l’obra com a únic criteri de catalogació deix de banda altres criteris que facilitarien la recerca. Per exemple, la referència a la disciplina artística de les obres, facilitaria un punt de partida mes global per l’analisi : de l’art contempòrani en general als aspectes específics de l’obra.

Tot i aquesta observació, cal destacar que el caràcter principal de la web és el d’oferir una informació al sector del turisme cultural, i no pas el d’oferir un gran volum d’informació útil per a la investigació.

Les seccions destinades a les diferents activitats que es realitzen al museu inclouen els horaris, els preus (que inclouen les activitats gratuïtes), fet que propicia el caràcter dinàmic en l’àmbit cultural. Destaca també un apartat per a les exposicions temporals que s’hi realitzen.

En definitiva, es tracta d’una pàgina web que ofereix la possibilitat d’una ràpida consulta de qualsevol aspecte referent al museu, incloent fins i tot els restaurants i les visites turístiques a la ciutat de Bilbao, diferents activitats culturals, a l’hora que facilita dades artístiques, tant d’obres exposades a l’interior del recinte com de la pròpia construcció del museu, en ell mateix, una obra d’art que sens dubte enlluernarà a tots aquells interessats en el món de l’Art.

---

Exposicions temporals

Aquesta entrada la dedicarem a parlar sobre les exposicions temporals, un espai que gairebé trobem a tots els museus. Tenen un caràcter efímer i consisteixen en exposicions d’obres d’art al voltant d’un fil unitari basat en un artista o en una temàtica concreta, i amb la característica essencial d'una limitada duració d’aquestes.

Actualment en trobem una àmplia i interessant oferta arreu de la península, a continuació n’esmentarem alguns exemples, cadascun dels quals ens transmet sensacions molt diverses i amb motius diferents.

En primer lloc, us presentem les dues exposicions temporal que podem visitar avui en dia al MNAC, la primera és l’obra de José Ortiz Echagüe (1886-1980) que estarà exposada des del 15 de març de 2013 al 21 de juliol de 2013. El seu treball ens transporta al 1909 fent un reportatge aeri retratant a l’exèrcit espanyol i també s’hi reflecteix la vida a peu de carrer. Dins de l’enllaç adjuntat podreu gaudir de l’explicació que ens fan des del MNAC amb la col·laboració del Museu de la Universitat de Navarra. La segona exposició titualda “La batalla de Tetuan' de Fortuny. De la trinxera al museu”, estarà oberta des del 19 de abril de 2013 al 15 de setembre de 2013 amb Francesc Quílez i Jordi A. Carbonell com a comissaris. Aquesta creació basa el seu contingut en profunditzar sobre l’obra de Fortuny i el que aquesta ha simbolitzat per a la nostra història. També es dedica un apartat a l’obra de Dalí que versiona sobre la mateixa temàtica.

A la ciutat de Barcelona trobem dos llocs més: la Sala d’Exposicions Temporals de la Pedrera, inaugurada al 1992, ha inclòs obres tant diverses com icones russos, l’estampa japonesa, obres de Kandinsky, Rodchenko, Dalí, entre molts d’altres, ara mateix hi podem veure l'obra del fotògraf Chema Madoz; i el Museu Egipci on també s’hi fan exposicions temporals de caràcter històric com la que actualment s’està exposant; Tutankhamón. Historia de un descubrimiento que romandrà oberta fins al 31 de maig d’aquest any 2013.

Per últim, i per sortir una mica de l'àmbit català, farem menció de l'exposició del British Museum anomenada "Life and death, Pompeii and Herculaneum" que romandrà oberta per a tots aquells que vulguin fins al 29 de setembre del 2013.

Així doncs, i per concloure amb aquesta entrada, creiem que era necessari dedicar una publicació a explicar i mencionar algunes d’aquestes exposicions temporals, ja que són un atractiu que molts visitants tenen en compte a l’hora d’anar a qualsevol museu, ja que la majoria tenen una sala especialitzada en exposicions d’aquest tipus. La seva existència l’alimenta el saber que malgrat conèixer bé un museu, sempre et pot sorprendre amb aquest tipus de treballs que els enriqueixen i així poder gaudir altra vegada de les exposicions permanents que potser ja no recordem tant bé quan anem a visitar algun dels museus.

Pàgines web deficitàries

Segurament a molts de nosaltres ens ha passat que quan hem intentat cercar una obra d’art en la pàgina web d’un museu, hem trobat dificultats per trobar-la o bé la informació era escassa. Ens trobem doncs, davant del cas d’una pàgina web deficitària.

Per què passa això?

Hi ha diverses raons per les quals aquestes pàgines queden obsoletes. Una de les causes pot ser que el museu en el que realitzem la recerca es troba en un territori en conflicte o bé en un país subdesenvolupat, amb pocs recursos. Entre aquests casos trobem: Àfrica, Amèrica Llatina, el Pròxim Orient, etc. Un exemple més concret seria el d’Ankara, capital de Turquia, que actualment es troba en conflicte polític i militar amb Grècia pel territori de Xipre; amb els armenis que busquen la seva independència i amb els kurds per la mateixa raó. Aquest és l’enllaç del Museu Arqueològic d’Ankara.

O bé perquè simplement el museu ha descuidat la pàgina i no l’actualitzen amb freqüència, com va passar a la Comunitat Valenciana amb el Museu del Carme, el Museu de Belles Arts de València, el Museu de Prehistòria o el Museu d’Història de València.

Totes aquestes causes poden provocar la pèrdua dels potencials visitants, especialment els turistes, que planifiquen la seva estància prèviament a través de la consulta de les pàgines, ja que, la informació és obsoleta i en molts casos no disposen de venda d’entrades per la Xarxa.

En contraposició, des de fa 17 anys es celebren els Webby Awards, que premien als millors espais web i als millors treballs digitals. Aquests premis es divideixen en diverses categories: art, associacions, navegabilitat, blog cultural, newsletter i innovació i experimentació.

Els guanyadors van ser: en la categoria d’ Art The Creator Project; en la d’Associacions Curate your own experience; en Navegabilitat per Clouds over Cuba; en Blog Cultural el premi va ser per Mental Floss; en la Newsletter per Art Space; Innovació i Experimentació per The silent history.

També estan els premis Museum and the Web, que premien a els millors projectes digitals museístics i tenen les següents categories: multimèdia, educació, exposició digital, millor web professional, col·lecció online, millor projecte d’un museu petit i millor aplicació mòbil.

Els premiats han estat: en la categoria de Multimèdia el Museu Contemporani d’Austràlia amb una aplicació per l’IPad; en Educació ArtNC; en Exposició Digital The Gallary of Lost Art; en la categoria de millor Web Professional The Bliki; en Col·lecció Online Cooper-Hewitt Online Collection; en millor Projecte d’un Museu Petit TXTilecity i en millor Aplicació Mòbil Sound Uncovered.

Podem concloure que a l’hora de realitzar una recerca en un museu ens trobem davant l’opció que no trobem el que realment cerquem i poder haguem de realitzar la recerca en una altra pàgina web que no sigui la del museu en si. En aquest casos s’ha de recórrer a altres buscadors com, el ja esmentat en una entrada anterior, Google Art Project. 

El Prado Online

El Museo Nacional del Prado és sens dubte un dels museus més importants del món. Obert com a tal  l’any 1819, comptava en aquell moment amb 311 pintures. Les seves col·leccions han anat incrementant-se des de llavors  gràcies a l’afany de diferents reis, com Carles V, així com les aportacions d’altres museus com el de La Trinitat. També ha augmentat el seu patrimoni per les donacions de particulars. Des de la seva fundació segueix adquirint obres, per les seves col·leccions. 

La pàgina web del Museo ens ofereix informació detallada des de diferents àmbits de les col·leccions, de gèneres artístics, històrics, pictòrics, arts decoratives, etc. 

I també dóna informació de les exposicions temporals, podem saber quines s’estan fent en aquest moment, les properes o un històric de les anteriors.

Podem saber les exposicions que es fan a altres llocs amb els fons artístics del Prado. La institució interessada per la difusió de l’art, i per mitjà dels recursos multimèdia ens dóna la oportunitat  d’accedir d’una manera virtual a les seves obres.

Les àudio-guies, i les dedicades als  nens realitzen d’una manera didàctica i senzilla un recorregut per diferents obres, explicant des de l’autor fins a la seva interpretació, sempre amb un llenguatge de fàcil comprensió pels nens. També disposa de diferents jocs, com puzles o diferents activitats  per aguditzar l’observació de les obres d’art entre els més petits. Les signo-guies donen el mateix serveis però adaptat per a persones amb discapacitat auditiva.

A la galeria online actualment en procés d’ampliació, podem trobar fins a 6.000 obres on hi ha tota la informació sobre elles.

Des de l’abril existeix l’App oficial, amb un total de 400 obres que poden ser consultades:

 

Una altra manera d'estar al dia de les noves exposicions i conferències és a través del twitter i del facebook, o al youtube. Des de Google Earth podem fer una visita virtual al exterior del museu i també a l’interior, i veure fins a 14 obres del Prado, clicant damunt s’obrirà informació de cadascuna d’elles. 

Des de l’any 2012 el museu té una web dedicada exclusivament a Goya. Aquesta pàgina sobre el pintor aragonès ens ofereix un recorregut per la seva extensa obra, pintures, dibuixos, gravats, estampats i documents, donant-nos la informació tècnica i històrica, fins un total de 1000 entrades.

Pel que fa als quadres de l’artista trobem una fitxa tècnica, un comentari històric, la bibliografia utilitzada, el procés creatiu, la ubicació a la sala així com les obres relacionades.

 
Els dibuixos estan ordenats per àlbums, diferenciats per llocs, com de Sanlucar, Madrid, Burdeos o per temes: inquisició, visions d’Espanya. De cada dibuix podem accedir a les seves dades. Les estampes també estan dividits per temes: tauromàquia, capritxos, desastres de la guerra, entre d’altres. 

A banda de la biografia de l’autor, el Museo ens ofereix un biblioteca digitalitzada amb totes les obres escrites sobre el pintor, al catàleg de la biblioteca podem buscar, per autor o matèria, l’obra que ens interessi que faci referència a Goya.

El Museo del Prado està a l’avantguarda pel que fa a les noves tecnologies, posa a disposició dels usuaris tota mena de recursos online, es pot està informat de les novetats, a través de les xarxes socials o de la seva pàgina web, la qual dóna moltes possibilitats. Sense oblidar-nos del seu afany per la divulgació del seu fons artístic.

Accès a l'art des del teu smartphone

Ens trobem submergits en l’era de revolució tecnològica que evoluciona a velocitats desorbitades i es supera dia a dia. Avui en dia no és agosarat dir que un smartphone et permet connectar-te amb el món. En ell hi trobem un seguit d’eines que ens ajuden a comunicar-nos, a informar-nos i a compartir amb tot el món tot tipus d’opinions, imatges, vídeos, idees, etc. 

En un moment on tot el teu voltant avança i s’obre a un món social nou, toca seguir el tòpic de “renovar-se o morir” i això han fet museus, fundacions, institucions i revistes diverses dins el món artístic. Les eines més utilitzades són facebook, twitter i instagram. De totes aquestes aplicacions podem afirmar que la més fructífera i potent és sens dubte twitter. 

Twitter agrada i es deix agradar, és una eina que exploten al màxim centres com el CCCB, on s’hi celebren conferències, debats, presentacions; que per mitjà de twitter es van anant piulant, així, a banda d’anunciar un determinat col·loqui, te’l van explicant a temps real. El Museo del Prado ens va fent un seguiment del procés de restauració de diverses obres del museu. El MNAC i la Fundació Tàpies, ens informa sobretot de tallers, jornades de portes obertes i xerrades sobre exposicions o temes concrets a debatre. Tot plegat per posar diversos exemples, però a dia d’avui tot museu o fundació té compte de twitter, malgrat alguns l’utilitzen més i n’exprimeixen al màxim les possibilitats i altres no tant. Diaris i revistes digitals com Hoy es Arte s’anuncien bàsicament per aquesta eina, penjant l’enllaç dels diferents articles de la web. 

 

Facebook és un altre mitjà de difusió pels museus i destacarem el Museu del Louvre que, a part d’anunciar els diferents cicles de conferències que s’hi realitzen, cada dia pengen una fotografia d’alguna obra de la col·lecció acompanyada d’una fitxa tècnica i la corresponent explicació de l’obra.

A Instagram hi triomfa el MoMA, que a l’estil del Louvre a Facebook, cada dia penja una fotografia d’alguna obra amb la fitxa tècnica i un text parlant de l’artista o l’obra. A vegades posen una obra concreta depenent del dia, per exemple per Carnaval en van penjar una relacionada amb aquesta festivitat. Una de les utilitats d’Instagram és que una publicació en aquesta eina pot generar automàticament una publicació a Twitter i Facebook amb enllaç a Instagram, fet que fa arribar la imatge a un públic molt més ampli. 

Però els museus no s’han quedat aquí. Lluny de conformar-se en anunciar-se per mitjà d’una aplicació, molts han decidit crear la seva pròpia App. El primer en fer-ho fou el Brooklyn Museum el 2009 i a partir d’aleshores són molts els que s’hi han anat sumant com el mateix MoMA, la TATE, el Victoria and Albert Museum, el Museu del Louvre, El Museo del Prado, el Guggenheim de Bilbao o el MuseuPicasso de Barcelona, entre molts altres. No totes aquestes aplicacions es poden trobar de manera gratuïta i moltes elles no estan per a tots els sistemes operatius. La majoria parteixen d’una base comuna com a versió de la pàgina web i en ella hi podem trobar horaris, tarifes, calendari, història del museu i informació diversa. A parir d’aquí, cada una ofereix diferents opcions de gran utilitat i molt interessants. El MoMA o el Guggenheim ofereixen una àmplia informació dels diferents artistes i obres que exposen. El Louvre o el Prado serveixen d’autèntiques audio-guies als visitants, mentre que la TATE ofereix un diccionari de termes, moviments, escoles i tècniques artístiques. 

Així doncs es fa palès l’auge de les xarxes social com a mètode d’aproximació i eina potent per vendre’s, per publicitar-se, per difondre informació, entre d’altres; i el món de l’art no n’ha quedat exclòs. És, doncs, un eina potent de difusió dels museus i les institucions artístiques per donar-se a conèixer, per anunciar-se i per, en definitiva, atreure visitants.