Ens
trobem submergits en l’era de revolució tecnològica que evoluciona a velocitats
desorbitades i es supera dia a dia. Avui en dia no és agosarat dir que un
smartphone et permet connectar-te amb el món. En ell hi trobem un seguit
d’eines que ens ajuden a comunicar-nos, a informar-nos i a compartir amb tot el
món tot tipus d’opinions, imatges, vídeos, idees, etc.
En un moment on tot
el teu voltant avança i s’obre a un món social nou, toca seguir el tòpic de
“renovar-se o morir” i això han fet museus, fundacions, institucions i revistes
diverses dins el món artístic. Les eines més utilitzades són facebook, twitter i
instagram. De totes aquestes aplicacions podem afirmar que la més fructífera i
potent és sens dubte twitter.
Twitter agrada i es deix
agradar, és una eina que exploten al màxim centres com el CCCB, on s’hi
celebren conferències, debats, presentacions; que per mitjà de twitter es van
anant piulant, així, a banda d’anunciar un determinat col·loqui, te’l van
explicant a temps real. El Museo del Prado ens va fent un seguiment del procés
de restauració de diverses obres del museu. El MNAC i la Fundació Tàpies, ens
informa sobretot de tallers, jornades de portes obertes i xerrades sobre
exposicions o temes concrets a debatre. Tot plegat per posar diversos exemples,
però a dia d’avui tot museu o fundació té compte de twitter, malgrat alguns
l’utilitzen més i n’exprimeixen al màxim les possibilitats i altres no tant.
Diaris i revistes digitals com Hoy es Arte s’anuncien bàsicament per aquesta
eina, penjant l’enllaç dels diferents articles de la web.
Facebook és un altre mitjà de
difusió pels museus i destacarem el Museu del Louvre que, a part d’anunciar els
diferents cicles de conferències que s’hi realitzen, cada dia pengen una fotografia
d’alguna obra de la col·lecció acompanyada d’una fitxa tècnica i la
corresponent explicació de l’obra.
A Instagram hi triomfa el MoMA, que a
l’estil del Louvre a Facebook, cada dia penja una fotografia d’alguna obra amb
la fitxa tècnica i un text parlant de l’artista o l’obra. A vegades posen una
obra concreta depenent del dia, per exemple per Carnaval en van penjar una
relacionada amb aquesta festivitat. Una de les utilitats d’Instagram és que una
publicació en aquesta eina pot generar automàticament una publicació a Twitter
i Facebook amb enllaç a Instagram, fet que fa arribar la imatge a un públic
molt més ampli.
Però els museus no
s’han quedat aquí. Lluny de conformar-se en anunciar-se per mitjà d’una
aplicació, molts han decidit crear la seva pròpia App. El primer en fer-ho fou
el Brooklyn Museum el 2009 i a partir d’aleshores són molts els que s’hi han
anat sumant com el mateix MoMA, la TATE, el Victoria and Albert Museum, el
Museu del Louvre, El Museo del Prado, el Guggenheim de Bilbao o el MuseuPicasso de Barcelona, entre molts altres. No totes aquestes aplicacions es
poden trobar de manera gratuïta i moltes elles no estan per a tots els sistemes
operatius. La majoria parteixen d’una base comuna com a versió de la pàgina web
i en ella hi podem trobar horaris, tarifes, calendari, història del museu i
informació diversa. A parir d’aquí, cada una ofereix diferents opcions de gran
utilitat i molt interessants. El MoMA o el Guggenheim ofereixen una àmplia informació
dels diferents artistes i obres que exposen. El Louvre o el Prado serveixen
d’autèntiques audio-guies als visitants, mentre que la TATE ofereix un
diccionari de termes, moviments, escoles i tècniques artístiques.
Així doncs es fa palès l’auge de les xarxes social com a mètode d’aproximació i eina potent per vendre’s, per publicitar-se, per difondre informació, entre d’altres; i el món de l’art no n’ha quedat exclòs. És, doncs, un eina potent de difusió dels museus i les institucions artístiques per donar-se a conèixer, per anunciar-se i per, en definitiva, atreure visitants.
Un article molt interessant!
ResponEliminaSi arribo a saber que el MoMA té una app, me l'hagués descarregat quan el vaig anar a visitar, quina pena.
I vull fer un esment als museus d'art contemporani que volen fer pàgines guays i modernes i acaben fent un cacao desorganitzat com la del New Museum.
Molt interessant, per tenir-ho en compte especialment aquest dissabte a la nit dels museus
ResponElimina